Al Govern català no li han agradat gens les paraules del president de Foment del Treball sobre el pacte de millora del finançament al que van arribar Sánchez i Junqueras. Les urgències per enllestir els pressupostos del 2026 deuen estar darrere d'aquesta reacció. Als empresaris ens costa parlar de política en públic i menys si tenim càrrecs de representació, doncs dins del nostre col·lectiu hi ha totes les sensibilitats. En algun lloc s'ha comentat que, amb aquestes declaracions, ens hem alineat amb Junts, PP i Vox. En bona lògica, si haguéssim estat d'acord amb el pacte, ens hauríem alineat amb PSC, ERC i Comuns.

El finançament no és un tema 100 % de Foment del Treball, tot i que es l'única patronal que té creada una Comissió d'Experts per tenir opinió fonamentada. També va parlar el president de Foment de la possibilitat de que aquest diners extra puguessin representar una baixada d'impostos a les empreses per augmentar la seva competitivitat, però la ministra Montero ja es va encarregar de deixar clar que aquests diners no havien de servir per reduir l'esforç fiscal, sinó per dedicar-los a despeses corrents dels serveis de la Generalitat. Malauradament no s'ha fet publica la lletra petita d'aquest acord que segur que és molt més aclaridora que els grans titulars. No sabem si dins d'aquest acord es va parlar del dèficit crònic de infraestructures que pateix Catalunya, de promeses, d'inversions no realitzades i que ens el darrers anys representen més de 40.000 M€.

El Govern diu que abans de fer declaracions s'haurien d'haver pactat, però el Govern no ens demana opinió quan fa lleis contra la propietat privada, com les constanst lleis dels pisos de lloguer, que representa una pas més en la indefensió de sobretot petits propietaris que han invertit amb molt d'esforç per compensar la seva pensió o deixar quelcom als fills. O l'increment de la taxa turística, sense escoltar al sector. O recolzant les intencions de Yolanda Diaz dels 10 dies per defunció de un familiar fins a 2º grau, la reducció del horari laboral, el control horari i de les hores extres, mantenir l'absentisme descontrolat, carregant se els convenis col·lectius que son els que ha de regular aquets aspectes de comú acord.

Enfrontar-se als polítics mai ha portat res bo. Esperem que les relacions aviat puguin reconduir-se, sempre exigint que la veu dels empresaris sigui escoltada, respectada i aplicada, doncs al cap i a la fi els territoris s'articulen al voltant de les seves empreses. O no?