
Albert Pàmies
Consultor empresarial i Economista
Professor de Màrqueting a la URV i a EADA Business School
Existeixen una gran quantitat de decisions que es prenen al llarg de la vida d'una empresa. Algunes, com és lògic, formen part del dia a dia i no representen grans alteracions. Són adoptades per multitud de persones, des de diferents responsabilitats, de manera autònoma i gairebé automàtica, configurant el funcionament habitual de qualsevol organització.
N'hi ha, però, unes altres de molt diferent naturalesa. Són aquelles decisions de gran transcendència, les que poden canviar el rumb d'una companyia. Decisions que, si es prenen a temps i de manera adequada, poden reforçar la competitivitat i garantir el futur de l'empresa. Però que, si s'ignoren o s'ajornen excessivament, poden acabar comprometent-ne seriosament l'evolució.
Aquestes decisions acostumen a recaure en poques persones. Directius, comandaments o responsables que assumeixen la responsabilitat de guiar l'organització enmig de la incertesa. De fet, la seva vàlua sovint no es mesura per les decisions que prenen quan tot és evident, sinó per la seva capacitat d'actuar quan la situació és complexa, incòmoda o plena de dubtes.
Gestionar les decisions fàcils és relativament senzill. Formen part de la rutina empresarial, són necessàries per al funcionament ordinari i, habitualment, no alteren de manera significativa l'equilibri de l'organització. La qüestió és què fem amb les difícils. Perquè són precisament aquestes les que acostumen a marcar la diferència entre les empreses que evolucionen i les que es queden enrere. Saber prendre una decisió complicada en el moment adequat és una de les qualitats més valuoses d'un bon líder. No fer-ho no elimina el problema. Al contrari: acostuma a fer-lo més gran. El temps rarament resol allò que exigeix una decisió. Sovint només augmenta els costos, les conseqüències i la dificultat d'afrontar-ho més endavant.
Per què evitem, sovint, les decisions difícils? Un primer factor és la incapacitat d'identificar-les correctament. No tots els problemes es presenten amb senyals d'alarma evidents. Moltes vegades apareixen de manera discreta, amagats darrere de petits indicis que, per rutina, excés de confiança o simple manca d'atenció, tendim a minimitzar.
Menystenir allò que pot tenir un impacte rellevant en el futur de l'organització és sovint el primer pas cap a problemes molt més grans. Per això és fonamental mantenir una mirada crítica i una consciència permanent sobre les conseqüències de les nostres decisions, però també de les nostres no-decisions.
Un altre factor és confiar que les coses es resoldran soles amb el pas del temps. Pensar que la inacció i la simple continuïtat de la rutina acabaran solucionant la situació és atorgar massa protagonisme a l'atzar i a una improbable concatenació de circumstàncies favorables. La realitat acostuma a ser ben diferent: els problemes que no s'afronten tendeixen a créixer. Una decisió ajornada rarament desapareix; habitualment es transforma en un repte de major envergadura, amb més implicacions, més complexitat i un cost molt superior per a l'organització.
La recerca de la informació perfecta abans d'actuar és un altre dels factors que acostuma a retardar determinades decisions. Cal assumir que, en molts casos, no serà possible disposar de tota la informació necessària, ja sigui perquè encara no existeix, perquè és inaccessible o simplement perquè el futur és, per definició, incert. Aquest fet, però, no pot convertir-se en una excusa per ajornar indefinidament l'acció ni per eludir la responsabilitat de decidir.
De fet, una part essencial del lideratge consisteix precisament a prendre decisions amb informació incompleta. Esperar la certesa absoluta sovint equival a arribar tard. En un entorn empresarial canviant, la velocitat i la capacitat d'adaptació acostumen a tenir més valor que la perfecció.
També és important allunyar-se de la cosmètica superficial, d'aquelles accions que generen una falsa sensació de progrés però que no transformen la realitat. Liderar implica crear un entorn crític, capaç de qüestionar de manera constructiva l'statu quo, identificar els veritables reptes i actuar sobre aquelles palanques que poden generar un impacte real en el negoci.
En tota organització hi ha moments en què cal prendre decisions incòmodes, impopulars o difícils. Decisions que sovint ningú vol assumir, però que són imprescindibles per garantir el futur de l'empresa. Per això, en tota organització hi ha d'haver algú disposat a prendre les decisions que ningú vol prendre, perquè el futur de l'empresa no depèn de les decisions fàcils del dia a dia, sinó de les decisions difícils que algú s'atreveix a prendre a temps.
