Les filtracions policials i judicials d'evidents ressonàncies polítiques continuen sacsejant el niu de vespes dels diversos presumptes casos de corrupció que afecten el PSOE i aguditzant la sensació que la legislatura saltarà pels aires en qualsevol moment. Qui la fa que la pagui, només faltaria. Tanmateix, convé no perdre de vista que, malgrat tot, vivim moments econòmics de grans transformacions i oportunitats, a Tarragona molt en particular. Una conjuntura que no és immune a les turbulències domèstiques i geopolítiques.

Els procediments judicials seguiran el seu curs enmig una guerra política que no fa presoners i que, i això és més greu, no acostuma a pensar en els danys colaterals. Esperem que el conflicte no alteri més del compte l'actual marc de creixement, projectes transcendents i presa de decisions rellevants que marcaran en molt bona mesura l'escenari econòmic de les nostres comarques en els propers anys. Com les inversions al Port, la designació del clúster químic tarragoní com a complex clau per a la Unió Europea, la continuïtat de l'energia nuclear o la desestacionalització del turisme, per citar alguns exemples dels que us en parlem en aquest número de l'Indicador.

Demanar estabilitat per a l'economia és un clàssic. Ho fan els empresaris i els economistes des de temps immemorials. Mario Draghi, el del whatever it takes que va salvar l'euro, defensa també que incertesa i inversió són enemics. Jean-Claude Juncker parla de l'estabilitat com a condició prèvia del creixement. Sense oblidar Warren Buffet, que més que les mesures econòmiques estableix en la salut institucional l'aportació més important que la política pot fer a l'economia. I, per citar un clàssic, una reflexió del segle XVIII que està de rabiosa actualitat: "Poc més es necessita per portar un país al màxim grau de prosperitat que pau, impostos baixos i una justícia raonable" (Adam Smith).

Segurament no caldria ni acudir a aquests il·lustres pensadors per arribar a una conclusió de sentit comú: l'economia es pot adaptar gairebé a qualsevol política, porta molts segles demostrant-ho, però difícilment prospera quan no sap quins són les regles del joc. L'estabilitat política no garanteix el creixement, però per a que germini cal que la política i les institucions siguin previsibles. Esperem que tothom ho tingui clar i no ens disparem trets al peu.