Quan una persona acaba de baixa laboral per ansietat, acostumem a preguntar-nos què li ha passat. Quan en són tres, cinc o deu de la mateixa organització, potser la pregunta hauria de ser què li està passant a l'empresa.

Tendim a pensar que la salut mental és una qüestió privada. Una responsabilitat individual. Que hi ha persones més fortes i persones més vulnerables. I que a la feina, cal aprendre a gestionar l'estrès, posar límits o desconnectar. Tot això és cert. Però també és una coartada massa còmoda. En aquest punt emergeix una pregunta punyent, I si l'arrel no fos sempre en les persones, sinó també en com dirigim les nostres organitzacions?

Ens costa enfrontar-nos a aquesta pregunta perquè ens obliga a sortir de la zona de confort. Ens és més fàcil intervenir sobre les persones que revisar la cultura corporativa. Més pràctic enviar algú a un curs de gestió emocional que preguntar-nos per què cada vegada hi ha més gent emocionalment exhausta. Preferim invertir en benestar abans que qüestionar la manera com liderem, perquè això ens obligaria a mirar-nos al mirall. Oferim mindfulness perquè la gent aprengui a suportar allò que, potser, hauríem de deixar de provocar. Cap taller de respiració compensarà un lideratge que ofega.

Les dades, però, ja no ens permeten mirar cap a una altra banda. L'Organització Mundial de la Salut estima que la depressió i l'ansietat provoquen la pèrdua de milions de jornades laborals cada any, amb cost global estimat d'un bilió de dòlars en productivitat. A Europa, prop de tres de cada deu treballadors afirmen patir estrès, ansietat o depressió relacionats amb la feina. A Catalunya, les baixes relacionades amb la salut mental s'han convertit en una de les principals causes d'incapacitat temporal. Aquestes xifres posen en evidència molt més que un problema sanitari. Parlen també del tipus d'empreses que estem construint. Les persones no treballen en el buit. Treballen dins de cultures. I les cultures generen salut o la desgasten.

No. Cap empresa provoca per si sola una depressió. Seria una simplificació tan absurda com injusta. Però també és ingenu pensar que les empreses només són espectadores del que passa a escala social. La salut mental és el resultat d'una combinació complexa de factors personals, familiars, socials i laborals. La manera com distribuïm la càrrega de treball, la qualitat de les relacions, el marge d'autonomia, la claredat dels objectius, la confiança, el reconeixement o la manera d'afrontar els conflictes deixen una empremta emocional molt més profunda del que sovint estem disposats a reconèixer.

Desgasta molt treballar constantment amb la sensació de no arribar, que la urgència és permanent i mai no hi ha mai temps per fer les coses bé. La indefinició, la hiperdisponibilitat, la falta de criteri, els conflictes cronificats, la manca de reconeixement i, especialment, els lideratges que confonen exigència amb pressió, erosionen els vincles i el sentit de pertinença. No és una reunió la que desgasta una persona. És la suma de cent reunions on ningú escolta, reconeix o dona sentit al que es fa. Les organitzacions rarament trenquen les persones de cop. Les desgasten a poc a poc. Reunió rere reunió. Conversa rere conversa. Decisió rere decisió. Com quan es demana compromís, però es practica desconfiança.

La salut mental no depèn només de l'empresa. Però les empreses tampoc poden continuar actuant com si no hi tinguessin res a veure. Les evidències són clares: l'autonomia, el reconeixement, la qualitat de les relacions, tenir un propòsit, la participació o la seguretat psicològica protegeixen la salut mental. Potser el gran indicador d'una bona empresa ja no serà només el seu EBITDA, ni la seva quota de mercat, ni la seva capacitat d'innovació. També hem de començar a mesurar quanta salut mental és capaç de generar. Perquè hi ha empreses que consumeixen persones. I n'hi ha que les fan créixer. La diferència no acostuma a estar en el sector, ni en la mida, ni en el pressupost. Acostuma a estar en la manera com s'exerceix el lideratge.

No podem caure en la perversió de demanar persones resilients per adaptar-se a organitzacions que s'han acostumat a funcionar de manera poc saludable. Les empreses no només fabriquen productes o serveis. També fabriquen experiències emocionals. Seria bo preguntar-se quan algú marxa a casa després de treballar amb nosaltres, què és exactament el que s'emporta? Perquè al capdavall, el llegat més profund d'una empresa és allò que deixa en les persones que hi treballen. I aquesta petjada, encara que no aparegui en cap balanç, acaba sent el reflex més fidel de qualsevol lideratge. Perquè sí, la salut mental també es lidera.